domenica 9 marzo 2008

Paraules de dol

Este és un d'eixos posts que mai a ningú li agradaria tindre que escriure. És difícil intentar plasmar paraules quan les teues mans son dutes per la ràbia d'un nou derramament de sanc. Un derramament de sanc vil , traïdor i covart. L'assessinat ha sigut un dels de més baixea que recorde. En primer lloc per la persona triada i en segon lloc per la forma de fer-ho. La meua intenció no és contar la notícia, puix tots els noticiaris s'han fet resò de l'informació.

Com a nacionaliste moltes voltes he tingut que patir que hem digueren terroriste o etarra. Això no són més que borinotades provocades pel desconeiximent pensava, pero en el temps m'he donat conte que l'associació de nacionalisme i terrorisme és un fet prou estés. Sembla curiós que una ideologia que en principi s'associava a la democràcia en els anys següents a la Ilustració, després s'unira a les idees totalitàries de tints fascistes i ara es veja per determinants sectors com una cosa d'esquerra o, en alguns casos, d'extrema esquerra.

Açò nos deuria fer pensar i no caure en el simplisme d'aquells que defenen que el nacionalisme és roïn, és de retrògrats, de somiadors de noves edats miges, d'individualistes egoistes. Com hem dit, molts han sigut els adjectius que han intentat definir el nacionalisme, per tant podem concloure que no és el nacionalisme lo que és negatiu per ell mateixa, és lo que el definix allò que marca el seu component positiu o negatiu. Evidentment no és lo mateix un nacional-catolicisme fascistiçat com el del franquisme espanyol i un nacionalisme llibertari i solidari com el de Lord Byron.

En lo dit vullc senyalar que hi han molts tipos de nacionalisme i el nacionalisme etarra no és el meu. El nacionalisme valencià que yo entenc és un nacionalisme que defén lo valencià no perque siga millor que lo de les demés nacions, si no perqué és diferent. Perqué cada nació, cada cultura, és una construcció única, irrepetible i que deu ser defesa com a un patrimoni de l'humanitat. Esta afirmació nos deu dur a ser solidaris en les atres nacions, en les atres cultures, i lo més important, en les persones que conformen eixa nació o cultura, ya que son els artistes que fan possible l'existència de la mateixa.

En una conferència sobre el pensament del filòsof anglés John Stuart Mill del 1959, nomenada John Stuart Mill i els fins de la vida, Isaiah Berlin definix el pensament sobre la tolerància de Mill en una frase que crec que deu guiar-nos a tot el món en general i als nacionalistes en particular. Esta diu: “Podem discutir, atacar, rebujar, condenar en passió i odi; pero no podem exterminar o sofocar, puix això significaria destruir lo bo i lo roïn, i equivaldria a la moral colectivista i el suicidi intelectual.” Crec que és una bona cita per a la reflexió.

Yo no vullc una nació independent basada en el terror, yo vullc una nació lliure, lliure per a triar allò que vol ser i lo que vol deixar de ser. Si les meues idees portaren un dia a l'assessinat d'un ser humà per tal d'impondre-les no dubtaria en abandonar-les, puix el meu nacionalisme no és totalitariste, és progressiste, i, lo més important, en busca d'un futur millor per als ciutadans de Valéncia. De res val la llibertat si es nuga en les cadenes del terror i la mort.

2 commenti:

Robert Albert ha detto...

Estic completament d'acort en el teu plantejament.

Si el ser humà sincerament fòra racional tal volta pensaria que, ya de per si és estupit viure perdent el temps en nacionalismes si al remat anem a morir i no servix per a molt, en l'Univers. I a més podem afegir quant de estúpit és morir per un tros de terra, siga en terrorisme, o en guerres, etc.

Pero retornant a les nostres idees "racionals del moment" estic d'acort en lo que dius. El nacionalisme valencià res te a vore en terrorismes ni violències. No al menys el que yo entenc i fomente. I a més proponc que nos tanquem ad estos "nacionalismes" que no nos fan res bo, m'importen tres pitos vascs, bretons, irlandesos o corsos, ni pense fer res per ells, ni ells faran per mi.

És més trist lo que passa en Lasha (tibet) pero pareix que no importa (son com chinos i hi ha molts millons, no?)

saludets.

berarma ha detto...

Me pareix molt be que els nacionalistes nos desmarquem dels terroristes. No volem un món aixina, i devem condenar qualsevol acció que atente contra la vida i la llibertat de les persones. (Dit amunt)

Posar ilusió i sentiments en la vida no és perdre el temps. Sempre que es faça des d'un enfocament positiu, és bo. Nacionalisme sí, els que creen enfrontament són els que sobrarien en un món més racional. Devem exigir respecte per a tots.

senyera de lluita Bandera nacional valenciana
Creative Commons License
Est obra està baix una llicència de Creative Commons.
Xarcia de Pensament valencianiste