De maulets i palleters II: El mauletisme

Com vam vore en el post anterior l'actitut “palleteril” és una actitut que no ha conduït a cap lloc positiu. Hui el valencianisme és un moviment fracturat, dèbil, que ha perdut el pes social que tenia temps fa. Front ad este moviment hi ha que plantejar-se noves formes d'organisació i actuació, unes formes que ya estan presents dins del valencianisme pero que no han pogut prendre la direcció del valencianisme per motius diversos. Seguint els símils històrics este nou moviment el nomenarem mauletisme.

Els maulets eren un grup organisat de persones que en la Guerra de Successió s'enfrontaren a les tropes de Felip de Borbó entre el 1705 i el 1707. A pesar de recolzar formalment la candidatura del pretenent Carles d'Austria, els maulets no deixaren de fer-li front ad este quan decidí encarcerar al general Joan Baptiste Basset per prendre actituts antisenyorials i a favor del poble valencià.

Darrere d'este mite de la nostra història també podem trobar elements simbòlics de que és lo que es busca per al nou valencianisme:

-En primer lloc trobem que estem davant un eixèrcit. En este, encara que hi han personages importants (Dàvila, Basset, ...), lo que prima és el conjunt. El ser un eixèrcit dona l'idea d'organisació, de planificació.

-En segon lloc veem que és una insurrecció popular planificada que busca defendre els drets valencians, els Furs. És per tant un moviment valencianiste.

-Per últim cal senyalar que fon una insurrecció que intentava canviar les coses. Els caps dels maulets proclamaven constantment millores per al poble, eliminant drets senyorials. El mateix Basset, en el temps que va governar el Regne per delegació, va prendre mesures antisenyorials que milloraven les condicions de vida dels llauradors. Per tant res te a vore en el conservadurisme.

Dels elements simbòlics analisats podem traure algunes directrius per a definir la nova forma de fer el valencianisme:

-Lo primer és la necessitat d'articular-se com a un eixèrcit on cada ú aporte allò que sap fer, sense personalismes. Que el cap visible siga lo de menys front al conjunt. Que hi hagen referents, perque són necessaris, pero no com a líders quasiespirituals sino com a part de la maquinària valencianista.

-Darrere del mauletisme no te que existir res més que Valéncia. Hem de deixar d'ofrenar glòries a qualsevol país que nos oferixca cants de sirena o nos etiquete com allò que no som per qüestionar els seus postulats o la seua primacia. El valencianisme deu ser un moviment exclusivament valencianiste.

-En tercer lloc el mauletisme ha de donar una resposta social. Ha de posar al valencianisme a la vanguarda dels moviments socials i no només valencians. S'ha d'obrir a la lluita pels drets humans, per la solidaritat, per la multiculturalitat; perqué el món actual es troba en un moment de mundialisació hem de defendre el respecte a totes les cultures, perqué cada cultura és un patrimoni únic, perqué no hi han cultures millors o pijors sino diferents.

Aixina puix considere que hi ha que superar el palleterisme ab el mauletisme. Açò deu començar per la definició i unió del valencianisme. Crec que s'estan fent coses en este sentit i que ha començat ya una insurrecció nacional que acabarà en l'era dels palleters per a donar pas a una nova era, la era dels maulets.