Fa unes semanes arribà a la meua bústia un correu-e que em feu retornar al passat, als temps de l'escola. Eren moments on versos solts i paraisos a llapissera invadien terrenys a la despòtica matemàtica de les equacions en llibretes quadriculades. Pero ocorregué un dia que les odiades operacions incorporaren al seu eixèrcit els números negatius. No només contaven ya els positius, decimals i sancers, sino que ara també estaven els atres. I açò feu donar un gir a la meua cosmogonia, puix estos números, ells soletes, podien canviar el valor de una sancera operació. Se m'antoixava com introduir una poma cucada en un sac de pomes sanes, al remat totes pareixien acabar malbé.
Aixina puix hi han persones que no es donen conter que són un lastre caduc d'un mal tòpic passat; que són, en definitiva, l'estereotip d'un número negatiu. Per açò tota operació que vullga dur a terme no serà més que restar-li valor a l'atra contrapart. Com dia aquella propietat d'infància: més per més, més; menys per més, menys.
