La veritat és que açò no és lo que tenia pensat escriure, pero diuen que vivim en la era de les imàgens i hui ho he pogut comprovar. Este matí, cosa estranya, he pogut arreplegar el diari que em te assignat cert grup informatiu que es promociona actualment en l'universitat i allí estava, entre noticies preelectorals i de tint de campanya. La foto de portada mostrava una somrient i preciosa albanokosovar d'ulls esgarrats i cabells fets de carbó que s'alça sobre una multitut de gents a muscles d'un chicot. Un roig de banderes ab l'àguila bicéfala d'Albània contrasta en una espècie de bandera blanca que du enganchada al coll mentres obri els braços cap a la massa de compatriotes.
La primera impressió ha sigut la de creurem davant d'un quadre modern d'Eugène Delacroix. Aquella emblemàtica representació de la llibertat guiant al poble francés traduïda al segle XXI i en l'escenari de Kosovo. La veritat és que he deixat córrer la meua imaginació mentres em calfava ab una dosis controlada de cafeïna. Pronte s'han sumat als meus pensaments aquelles imàgens idíliques de dones que representaven a la nació reproduïdes en L'onore de la nazione del professor Banti.
La veritat és que soc un poc donat a fer interpretacions fantàstiques d'imàgens reals, i pronte he començat a somiar un significat per a eixa fotografia. Coneixent un poc l'història de Kosovo i en general dels Balcans la figura se'm presentava com la nació kosovar enaltida pel seu poble que després de tanta sanc derramada obri els braços a una pròxima llibertat, una llibertat que es basa en la pau, una pau representada per la blancor del pany que porta al coll.
Massa romàntic he pensat i he començat a posar els peus en terra. Ara li queda lo més difícil, crear unes bases de govern, combatre la corrupció que els envolta, conseguir el reconeiximent que Estats com Espanya li neguen, intentar l'integració de les ètnies minoritàries front al bloqueig de Sèrbia i Rússia... El camí serà llarc, ple d'obstàculs, de patiments, pero a pesar de tot no puc deixar de tindre una sana enveja cap a Kosovo, no tant per l'independència, sino per l'ilusió que tenen posada en un futur millor.
Enhorabona Kosovo.
La primera impressió ha sigut la de creurem davant d'un quadre modern d'Eugène Delacroix. Aquella emblemàtica representació de la llibertat guiant al poble francés traduïda al segle XXI i en l'escenari de Kosovo. La veritat és que he deixat córrer la meua imaginació mentres em calfava ab una dosis controlada de cafeïna. Pronte s'han sumat als meus pensaments aquelles imàgens idíliques de dones que representaven a la nació reproduïdes en L'onore de la nazione del professor Banti.
La veritat és que soc un poc donat a fer interpretacions fantàstiques d'imàgens reals, i pronte he començat a somiar un significat per a eixa fotografia. Coneixent un poc l'història de Kosovo i en general dels Balcans la figura se'm presentava com la nació kosovar enaltida pel seu poble que després de tanta sanc derramada obri els braços a una pròxima llibertat, una llibertat que es basa en la pau, una pau representada per la blancor del pany que porta al coll.
Massa romàntic he pensat i he començat a posar els peus en terra. Ara li queda lo més difícil, crear unes bases de govern, combatre la corrupció que els envolta, conseguir el reconeiximent que Estats com Espanya li neguen, intentar l'integració de les ètnies minoritàries front al bloqueig de Sèrbia i Rússia... El camí serà llarc, ple d'obstàculs, de patiments, pero a pesar de tot no puc deixar de tindre una sana enveja cap a Kosovo, no tant per l'independència, sino per l'ilusió que tenen posada en un futur millor.
Enhorabona Kosovo.
2 commenti:
Per les notícies que m'arriben, dubte si és adequat donar-li este tint romàntic i positiu. ¿S'ha lliberat un nacionalisme o el nacionalisme del país veí se n'ha eixit en la seua? Vist aixina per damunt pot paréixer una cosa, pero yo no posaria la mà en el fòc perque no siga una atra molt diferent.
¡Salut! ;)
Des de la declaració d'independència he estat seguint prou la notícia en prensa i m'he estat informant un poc. A vore, l'història de la zona dels balcans està marcada pel seu caràcter de frontera. Ho va ser religiosa (catolicisme-ortodòxia, cristianisme-islamisme) i política (Imperi Romà-pobles bàrbars, cristiandat-Imperi Otomà, Alemanya nazi-aliats, l'occident capitaliste-l'orient soviètic,...). A demés l'inestabilitat en la zona és un fet que ve de molt llunt, les invasions, guerres i conflictes de diversa escala són una constant en la seua història. La qüestió és que després de la caiguda de Yugoslàvia Kosovo ha tingut un estatus d'autonomia en el que la sobirania oficial era de Sèrbia, pero la real era de l'ONU i tenia que ser transferida a l'UE. Açò es pot comprovar en que qui governava el país era l'UNMIK (sigles de Missió de Nacions Unides en Kosovo en anglés) que havia organisat un règim parlamentari democràtic per a Kosovo en 120 representants dels que 10 eren obligatòriament servis i 10 d'ètnies no albaneses que hi han en el hui estat.
¿En tot açò que vullc dir? Primer, l'independència de Kosovo no és més que la confirmació d'un fet que ya era contrastat, puix la sobirania real la tenia transferida ya el poble kosovar. Segon, que és una proclamació democràtica, puix ha estat decidida per un parlament electe. I tercer, els vots a favor han sigut 109, per tant tots els representants electes lliurement més 9 de les minories no albaneses, sent els restant dels vots no favorables per l'intent de boicot dels servis.
A lo dit hi ha que sumar que els únics incidents produïts des de l'independència han sigut per part sèrvia (ahir cremaren 2 llocs de control de la KFOR-forces internacionals desplegades per al control de la zona a partir de la guerra de Kosovo per a que no es produïren incidents en les minories ètniques- perqué creen que s'anaven a posar les banderes del nou estat europeu allí). Els sèrbis consideren Kosovo el seu núcleu primigeni i el breçol dels seus héroes nacionals, a pesar de que allí la ètnia majoritària siga la albanesa i de que la percepció en Kosovo siga diferent. Sense voler insinuar cap comparació, que és incomparable, una cosa pareguda passa en Nafarroa i Euskal Herria, puix els vascs consideren Navarra el seu núcleu primigeni. O entre Catalunya i Valéncia, que per als primers el breçòl de la seua lliteratura són els autors del segle d'or de la segon. Això si, no hi ha que comparar, cada cas és diferent.
¿Qué és illegal la declaració? Puix pot ser segons la política internacional ¿i qué? La resolució 1244 de l'ONU establia que no es podia alterar el mapa sobirà dels antics països yugoslaus, pero per al cas de Kosovo es fa una cosa especial, com ya he comentat es manté la sobirania per a Sèrbia pero baix un govern internacional en el lloc que solucionara la qüestió de Kosovo. Per tant Kosovo és un cas excepcional dins de la dinàmica de la disgregació balcànica i la seua independència és més la confirmació d'un status ya creat que una secessió. De totes formes és una elecció del poble per mig dels seus representants electes fent valdre el dret de tota nació a decidir el seu propi futur.
Bueno, si voleu més informació mireu les notícies (je,je,je) i ací teniu una bona síntesis de lo que és Kosovo i lo que està passant: http://es.wikipedia.org/wiki/Kosovo#_note-3
Posta un commento